PER A QUI


“La Tècnica Alexander té la mateixa relació amb l’educació que l’educació té amb totes les altres activitats.”

John Dewey (1859-1952)
Filòsof de l’educació americà

paraquienTAT

Cent anys més tard que F.M. Alexander comencés a donar classes a Austràlia, la Tècnica Alexander s’ha establert arreu del món com a mètode únic i valuós d’educació psicofísica. Precisament pel seu enfoc educatiu i pels seus resultats tangibles, és particularment valorada tant en el camp de la salut, com en les arts escèniques, i en l’esport d’arreu del món.

Actualment hi ha més de 3.000 professors titulats en la Tècnica Alexander treballant en més de 35 països de tot el món. A Catalunya n’hi ha uns 25, i més de 65 en tot l’Estat Espanyol.

L’APTAE (Associació de Professors de la Tècnica Alexander d’Espanya) és el cos representatiu del professorat i de les escoles de formació de Tècnica Alexander a l’Estat, i és membre de l’ATAS (Alexander Technique Affiliated Societies), cos internacional de les associacions de professionals de la Tècnica Alexander. Les dues associacions nacionals amb més trajectòria son l’STAT (Society of Teachers of the Alexander Technique), del Regne Unit, i l’AmSAT (American Society of Teachers for the Alexander Technique), als Estats Units.

Salut

La Tècnica Alexander actualment és recomanada per molts equips mèdics, com el NY Hospital-Cornell Medical Center i el Columbia University Medical Center de Nova York, per abordar un seguit de patologies tan psicològiques com físiques derivades de l’estrés, la tensió i els problemes posturals. Pel fet d’estar basada en la integració del cos i la ment i en el desenvolupament de la consciència, podem trobar paral·lelismes entre la Tècnica Alexander i les disciplines de tradició espiritual, particularment el Tai-chi, el Chi kung, i el Zen, així com el Mindfulness i algunes tècniques de meditació.

La recerca científica dóna testimoni tant de l’eficàcia de la Tècnica com de la seva solidesa metodològica, i ha rebut l’aprovació i suport de persones eminents com els anatomistes Raymond Dart i George Coghill, els neurofisiòlegs i experts en equilibri humà Tim Cacciatore, TDM Roberts i David Garlick, i els premis Nobel de biologia Sir Charles Sherrington i Nikolaas Tingbergen, així com del conegut filòsof de l’educació americà John Dewey.

Consultar aquí


“El senyor Alexander ha fet un servei a la qüestió tractant amb insistència cada acte com el resultat de la totalitat de l’individu integrat, la totalitat de l’home psíquic i físic. Fer un pas no és un assumpte només d’aquesta o d’aquella extremitat, sinó de la activitat neuromuscular total del moment.”

Sir Charles Sherrington (1857-1952)
Anglès premi Nobel de medicina, 1932

Arts escèniques

La Tècnica Alexander forma part del Currículum a les escoles de música, dansa i teatre d’arreu d’Europa i dels Estats Units. En són un exemple la Juilliard School, la Universitat de Nova York, la Manhattan School of Music de Nova York, i la Guildhall School of Music and Drama, la Royal Academy of Dramatic Art, i la Royal Academy of Music a Londres.

Al nostre país s’ensenya en el Grau d’Arts Escèniques de la Universitat de Girona, a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), als Conservatoris Professionals de Música de Barcelona, Terrassa, Igualada i Manresa. També s’ensenya a Musikene (Centro Superior de Música del País Vasco), a Donosti, i al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid.

Esports

Atletes olímpics d’arreu del món han utilitzat la Tècnica Alexander com a part del seu entrenament i preparació. Els permet de reduïr la seva pròpia interferència inconscient que limita les seves capacitats i aconseguir un nivell de concentració i “relaxació en activitat” que són ideals per a l’alt rendiment.


“Nosaltres ja notem, amb sorpresa creixent, millores impressionants en aspectes tan diversos com la pressió sanguínia alta, la respiració, la profunditat en el son, l’alegria en general i la capacitat d’atenció de la ment, la resiliència contra les pressions exteriors, i en una tasca tan refinada com tocar un instrument musical.”

Dr. Nikolaas Tinbergen (1907-1988)
Holandès premi Nobel de fisiologia, 1973